Fa 5 mesos que no escrivia, d'una banda era una bona notícia, significava que tot amb el meu nebot Lluc anava bé, i així és, però per un altre banda m'agrada tornar a escriure aquí i ara us explicaré perquè.
Quan va succeir tot amb el Lluc vaig haver de tenir molta relació amb el tema del càncer, vaig veure coses que segurament en una altre circumstància no hagués vist. Anteriorment al Lluc, el meu pare també va patir un càncer però per sort tot quedava cobert per la mútua i sí, saps que el teu pare està malalt, pateixes perquè no li passi res, et preocupes per ell, l'acompanyes algun cop a les sessions de radio però no t'impliques tant amb la malaltia en si, si no que la personalitzes amb ell. Però quan has de buscar ajuda i entres en el món d'internet i veus tot el que jo he arribat a veure, crec que resulta molt difícil deixar d'involucrar-te ja per sempre d'alguna manera.
El primer que vaig fer va sé fer-me sòcia de l'AECC (associació espanyola contra el càncer) però encara que crec que aquesta és la manera més ràpida de col.laborar i aportar el meu granet de sorra, vaig pensar en no tancar aquest blog ni la pàgina del facebook per poder continuar ajudant a la gent que ho necessiti d'alguna manera.
Fa temps que hi penso, crec que ja només per agraïment a tots aquells que ens heu ajudat amb el meu nebot val la pena continuar amb això i intentar ajudant a la gent d'alguna manera. Hi ha tanta gent que ho necessita, tanta gent que no té suficients recursos per tirar endavant, que té un familiar malalt i es sent impotent per no poder fer res, que només falta afegir la càrrega de no tenir prou recursos econòmics. I no diguem ara, amb tot el tema de la crisis, les retallades, etc,
Ja sabem tots que el dia a dia de tots nosaltres ens porta a que no ens queda temps per moltes coses, i aquelles coses que ara mateix no són prioritàries les vas deixant i penses "quan trobi el moment, m'hi poso". Però si no busques el moment... difícilment el trobes.
Us explico tot això perquè avui he decidit trobar el moment, però la veritat és que l'he trobat perquè he trobat un motiu, un motiu prou important com per fer que aquest blog torni a ser, al menys per un moment, una prioritat.
Vull que tingueu present que aquesta història és verídica.
Bé, ahir a la feina va venir una companya a oferir-me unes galetes i em va explicar el significat d'aquestes galetes. Un significat per a mi prou important com per compartir-ho amb vosaltres.
La meva companya i bona amiga està venent unes galetes, aquestes galetes són la iniciativa d'una amiga seva que té a la seva mare malalta de càncer. Ella és argentina i viu aquí, mentre la seva mare continua a l'Argentina. Fins ara, ella treballava i podia enviar-li diners per ajudar a pagar el seu tractament, però ara desgraciadament està a l'atur i no la pot ajudar de la mateixa manera. Com us podeu imaginar, quan la necessitat estreny, un fa el que calgui i busca la manera de poder continuar endavant.
Afegir-vos que aquestes galetes les poden regalar en qualsevol moment, no necessàriament a Sant Valentí, ja que sempre és un bon moment per dir-li a algú que t'importa.
A més a més, poden ser per diferents motius i amb altres dissenys: l'aniversari del nostre fill, per a una festa, un dinar especial, el detall d'un bateig, una comunió o un casament o qualsevol altre cosa que se us acudeixi , només ho heu de comentar i segur que trobarà el que necessiteu . No descarteu aquesta original opció!
Tots els que vulgueu col · laborar i comprar galetes podeu encarrega-les directament a ella o bé enviar un mail al blog.
Per últim, us deixo el mail que ha enviat on podreu trobar el seu telèfon i el mail per fer la comanda .
-----Mensaje original-----
De: Romina (galletasxamor@gmail.com)
Enviado el: miércoles, 05 de febrero de 2014 19:04
Para: Olga
Asunto: Galletas
Hola, primero agradecer la confianza para publicar esto.
La verdad que la intención es ayudar a mi madre con sus medicamentos . A ella le diagnosticaron un cáncer de mama hace ya 8 años y gracias a Dios, a su perseverancia y a los tratamientos (claro) hoy sigue en pie, combatiendo en este ring del que nunca se puede bajar, con medicina no convencional que no cubre ningún seguro.
Mi madre vive en Argentina, es jubilada y si bien siempre yo le ayudaba desde aquí, hace casi dos años que estoy sin trabajo y no puedo. Por eso se me ocurrió hacer estas galletas en el día del amor.
De: Romina (galletasxamor@gmail.com)
Enviado el: miércoles, 05 de febrero de 2014 19:04
Para: Olga
Asunto: Galletas
Hola, primero agradecer la confianza para publicar esto.
La verdad que la intención es ayudar a mi madre con sus medicamentos . A ella le diagnosticaron un cáncer de mama hace ya 8 años y gracias a Dios, a su perseverancia y a los tratamientos (claro) hoy sigue en pie, combatiendo en este ring del que nunca se puede bajar, con medicina no convencional que no cubre ningún seguro.
Mi madre vive en Argentina, es jubilada y si bien siempre yo le ayudaba desde aquí, hace casi dos años que estoy sin trabajo y no puedo. Por eso se me ocurrió hacer estas galletas en el día del amor.
Os dejo mi teléfono: 695337966.
Gracias a todos.
Gràcies a tots per dedicar-nos aquests minuts .
I no oblideu que AMB LA TEVA AJUDA PODREM!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada