Cada dia que parlo amb la Cristine, és una dosis d’energia
positiva. Una dona lluitadora, que quan acaba de treballar a la seva “cantina”
de l’escola, va a casa seva a fer entrepants per anar a vendre’ls a la platja i
quan ja arriba el vespre, torna a casa i continua treballant pel dia següent a
la “cantina”, amb les coses de casa i
els seus fills. I a sobre, busca un moment per dir-me que ho sent, que últimament
no es pot connectar gaire i explicar-me gaires coses, perquè no li queda temps.
El més impressionant és que no la sento queixar-se de res, ella
només és feliç de poder tenir forces per poder fer tot això, de continuar amb
la lluita de la vida i amb la companyia dels seus fills. Us puc assegurar que
parlar amb ella fa que miris la vida d’una altre manera.... Imagino que com deu
passar amb moltes persones que han passat pel mateix que està passant ella o
amb propis malalts que et fan veure la vida de forma diferent.
Amb l’última analítica que li van fer al Lluc, sortia que tot
estava bé, però el metge li ha volgut fer una última prova per veure que està
net del tot, ja que la Histiocitosis pot fer tumors a qualsevol part del cos, i
qualsevol moment, ja que és un desordre del sistema immunitari, del qual es
desconeixen les causes.
La setmana passada li van fer aquesta l’última prova al Lluc, ho sento però no recordo el nom. Ara només queda esperar uns dies a tenir els resultats, que com diu la Cristine: “Seguro que todo saldrá bién”.
Un cop tinguem els resultats i tot estigui
bé, només quedarà fer-li l’operació de treure-li el catèter que porta, per on
li han estat fent la quimioteràpia.
Després d’això haurà de seguir fent-se els
seus controls periòdics durant 5 anys, i tan de bo podem tancar aquest episodi de la seva vida, sense oblidar tot el que hem aprés molts de nosaltres.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada