dijous, 17 de gener del 2013

"Lo que quiero ahora", per Ángeles Caso

L'altre dia en van enviar per mail un article que em va agradar molt, així que he pensat que estaria bé compartir-lo amb tots vosaltres.

Per llegir-lo cliqueu sobre aquest enllaç: Lo que quiero ahora, por ángeles caso

dissabte, 5 de gener del 2013

Des del Brasil


La Cristine m'ha tornat a enviar un mail per a tots vosaltres, us els deixo tot seguit:

From: kiki
To: olga
Subject: RE:
Date: Fri, 4 Jan 2013 19:50:47 +0100

HOLA, SOY LA MAMI DE LLUC. COMO YA SABÉIS, TRABAJO EN COCINA Y POR ESTAS FECHAS EL TRABAJO ES INTENSO Y MÁS CON TODAS LAS TEMPESTADES QUE HEMOS TENIDO POR AQUÍ Y LA CONEXIÓN DE INTERNET QUE SE CAE MÁS DE LO QUE SE QUEDA, jejeje. ASI QUE LAMENTO NO HABER PODIDO ESTAR PRESENTE ESTOS DÍAS... 
AHORA SI , PUEDO SENTARME  Y EMOCIONARME CON TODO AQUELLO  QUE TODOS VOSOTROS  ESTAN HACIENDO POR MI HIJO.  SE ME CAIAN LAS LAGRIMAS AL TENER NOTICIAS DE LA ESCUELA DE LOS NIÑOS, SANTIAGO ROSIÑOL....  CIERRO LOS OJOS Y VEO   A MIS HIJOS JUGANDO EN EL PARQUE AL SALIR DEL COLE CON TODOS SUS AMIGUITOS,   DE LAS FIESTAS  Y DE LAS DANZAS EN EL COLE. LA VERDAD ES QUE ME HE EMOCIONADO MUCHO CON LA SOLIDARIDAD, Y   ME GUSTARIA MUCHO AGRADECEROS  , POR EL RECUERDO, POR LA PREOCUPACION Y POR NO HABER CAIDO EN OLVIDO DE TODOS VOSOTROS, YA QUE GABRIEL Y LLUC SIEMPRE SE ACUERDAN DE  SUS AMIGUITOS.
HEMOS TENIDO UNA NAVIDAD  TRANQUILITA, GRACIAS    A DIOS, SIN SORPRESAS, SIN DUDA EL MEJOR REGALO PARA MI. 

AQUI EN BRASIL NO VIENE LOS REYES MAGOS, LOS REGALOS LOS ABRIMOS EL DIA 24. ELLOS SE QUENDAN DESDE LA NOCHE ANTERIOR BAJO EL ARBOL   DE NAVIDAD. NO HACE   FALTA DECIROS QUE LLUC Y GABRIEL HAN PASADO 24 HORAS RODEANDO EL ARBOL,   Y QUE A LA HORA DE LOS REGALOS, ESTOS ESTABAN  LLENOS DE AGUJEROS...   ME HACE SIEMPRE RECORDAR CUANDO ÉRAMOS NINOS MIS HERMANOS Y YO.

CREO QUE   CADA UNO DE NOSOTROS GANAMOS ALGUNA COSITA DE LA QUE HEMOS PEDIDO A PAPA NOEL... POR LOMENOS LO HE INTENTADO. LO QUE SI PUEDO DECIR ES QUE YO SI HE GANADO LO QUE HE PEDIDO, LO QUE PIDO A CADA MINUTODE MI VIDA DESDE EL MES DE MAYO   DE 2012,    HE GANADO A MI HIJO A MI LADO, HACIENDO AGUJERITOS EN LOS REGALOS Y CON "UNA MICA" DE CARA DE MALA LECHE PORQUE NO LE HA LLEGADO UNO DE LOS REGALOS,  UFFFFFFF, COMO ME ENCANTA SU CARITA DE MALA LECHE!!
PARA ACABAR BIEN EL AÑO, LA NOCHE DEL 31 HA SIDO MUY BONITA , CON TODOS LOS FUEGOS EN LA ORILLA DEL MAR  CON AMIGOS. UNA FELIZ MANERA DE ACABAR UN AÑO BASTANTE DIFICIL Y COMENZAR UNO NUEVO CON MUCHA FUERZA.

EL DIA 3 DE ENERO YA ESTÁBAMOS OTRA VEZ EN PORTO ALEGRE PARA HACER LA EPARINIZACION, QUE SALIÓ MUY BIEN, ASÍ EVITAMOS QUE SE TAPONE EL CATETER QUE TIENE LLUC. Y AUNQUE ESTABA PREVISTO HACER UN MONTON DE PRUEBAS, POR ORDEN MÉDICA, TUVIMOS QUE DEJAR PARA HACERLO LLUC EN LA PROXIMA EPARINIZACION, QUE SERA EL DIA 3 DE FEBRERO.
LLUC ESTABA MUY NERVIOSO, PUES HABÍA MUCHISIMA GENTE ESPERANDO PARA OTROS PROCEDIMENTOS, Y NIÑOS BASTANTE MALITOS, POBRETES. ASI QUE LLUC , QUE ES UN NIÑO QUE SIENTE MUCHO EL DOLOR DE LOS OTROS, ESTABA BASTANTE TRISTE DE VER QUE HABÍAN NIÑOS MUCHO PEOR QUE EL , E IMAGINAVA LO CUANTO SUFRIAN ELLLOS , YA QUE EL HABÍA SUFRIDO TANTO.

ESO ME HA HECHO PENSAR Y RECORDAR QUE CUANDO ESTÁBAMOS EN EL HOSPITAL , LA PRIMERA VEZ QUE MI LLUC SONRIÓ, FUE EL DIA EN QUE UN PAYASO  MEDICO ENTRÓ EN LA HABITACION, LA VERDAD ES QUE FUERON 10 MINUTOS MAS O MENOS EN LOS QUE LLUC Y YO NOS OLVIDAMOS DEL SUFRIMIENTO QUE ESTÁBAMOS PASSANDO. LA   VERDAD ES QUE NOS REIMOS MUCHO.
Y DESDE AHI ME DIJE  A MI MISMA, QUE ASI QUE YO PUEDA, HARÉ DE PAYASA EN EL HOSPITAL PARA QUE LA GENTE PUEDA OLVIDARSE   POR LO MENOS 10 MINUTOS DE SU DOLENCIA. ES UNA PROMESA QUE ME HE HECHO A MI MISMA. LOGRAR  LA SONRISA DE UN "NEN MALALT"  PARA MI, ES UNA BENDICION, UNA FUERZA  MAS PARA SEGUIR VIVIENDO.

VOLVERÉ PRONTO PARA CONTAROS MÁS COSAS. Y MUCHAS GRACIAS DESDE MI CORAZÓN POR TODO LOS QUE ESTÁIS HACIENDO  POR MI HIJO Y POR MI. OS ESTARÉ AGRADECIDA EL RESTO DE MI VIDA. COMO DICE NUESTRO BLOG: AMB LA TEVA AJUDA, PODREM!

UN BESO MUY GRANDE PARA TODOS.
  
"Fechei os olhos e pedi um favor ao vento: Leve tudo o que for desnecessário. Ando cansada de bagagens pesadas. Daqui pra frente, apenas o que couber no bolso de no coração."
"Cerré los ojos y pedí un favor al viento: Lleva todo lo que no es necesario. Ando harto de equipaje pesado. De ahora en adelante, sólo lo que cabe en el bolsillo del corazón. "




dijous, 3 de gener del 2013

Gràcies a l'AMPA de l'escola pública Santiago Rusiñol


Ens va fer molta il·lusió, veure que l'AMPA de l'Escola Pública Santiago Rusiñol, on el Lluc va cursar des de P3 fins P5 quan vivia a a Barcelona, s'ha unit a nosaltres en l'ajuda a favor del  Lluc.
Gràcies també a tots els papis i ex companys del Lluc pels vostres missatges i les vostres aportacions. Amb gent com vosaltes, segur que podrem!!!
Si clickeu aquí podeu veure el blog de l'Ampa.



dimecres, 2 de gener del 2013

Els millors desitjos pel 2013

Ja hem acabat amb aquest 2012, un any ple de mals records per a molt, un any molt dur a molts nivells i un any que molts volien passar pàgina...
I bé, ara ja hi som al 2013 i diuen que ara, el primer dia de l'any és quan hem de fer tots els bons proposits per aquest any que comença, però recordeu que no cal que sigui 1 de gener, que cada dia és un bon dia per fer-se un nou propòsit.
Us desitgem que aprofiteu i visqueu la vida, que lluiteu per tot allò que voleu, que no abandoneu mai els vostres somnis i aconseguireu que es facin realitat.

dimarts, 25 de desembre del 2012

Bon Nadal i bones festes a tothom!

Si res hem après és que, malgrat tot, no hem de perdre mai el bon humor.

Aquí us deixo una felicitació molt especial de Lluc: només heu de clicar aqui.


BON NADAL A TOTHOM!

diumenge, 16 de desembre del 2012

Ja som a La Marató de TV3

Des d'aquí, volem donar les gràcies a La Marató de TV3 per l'oportunitat que ens ha donat per explicar la nostra historia al seu blog i així intentar arribar a molta més gent i aconseguir que la gent continuï ajudant-nos solidàriament en aquest projecte.

És cert que el blog el vam començar amb molta il·lusió, pensant que tant de bo aconseguíssim arribar a la gent i fer realitat el nostre somni. Però teníem molt clar que no és pas gens senzill, d'aconseguir que la gent que no et coneix confiï en tu --en aquest cas, en aquest projecte-- i acabi fent la seva aportació. Però la iniciativa va funcionant, ens van coneixent i la gent ens ajuda dins les seves possibilitats i de la manera que poden. Així que, un cop més: moltes gràcies a tots!

Podeu veure el nostre escrit publicat a la Marató de TV3 aquí.

dimecres, 12 de desembre del 2012

Sessió de quimioteràpia

Dilluns passat, el Lluc va tenir la seva sessió de quimioteràpia. Van decidir sortir de Torres cap a Porto Alegre el dissabte al matí. Aprofitant que allà és estiu, van anar a descobrir un lloc per on havien passat un munt de vegades però no hi havien sigut mai, així que van seguir la carretera i van pujar a la muntanya, on es van trobar unes cascades precioses que no sabien que hi havia.


Després de passar el cap de setmana a caks avis, va arribar l'hora de d'anar a l'hospital de Sãn Antonio per fer la seva sessió de quimioteràpia. El Lluc estava molt content perquè aquesta ha sigut, de moment, l'última sessió de quimioteràpia, encara que el tractament ha de continuar.

El proper dia 3 de gener ha de tornar a l'hospital: cada mes hi haurà de tornar per fer-se una heparinització i així evitar que el catèter que porta s'obturi, ja que encara no l'hi poden treure. 

El mateix dia, ho aprofitaran per fer-li  les proves que li toquen,:una analítica, una ecografia del cor i una de l'abdomen, una ressonància i una tomografia.

Les proves han de continuar, igual que la resta de la medicació que ha de prendre diàriament, però tot sembla que va per bon camí i això és mol bon senyal.


dimarts, 11 de desembre del 2012

Apadrino

Aquests dies, hem continuat fent feina per tal que la gent pugui conèixer el nostre blog i ens ajudin a fer que aquest projecte arribi a ser una realitat.

Ja hem rebut algunes respostes: les unes ens animen a continuar, les altres ens ofereixen les seves pàgines del Facebook perquè puguem explicar aquesta historia, i n'hi ha d'altres ens dediquen un escrit al seu blog.

Apadrino, una ONG dedicada a apadrinar nens del tercer món per poder-los donar una vida millor, ens ha dedicat un d'aquests escrits. És un honor poder compartir-ho amb tots vosaltres!


Ho aprofitem per dir-vos que aquesta ONG, com moltes altres, fa una gran feina i que val la pena que dediqueu uns minuts a fer-hi un cop d'ull. També els podeu trobar al Facebook i al Twitter.
.

diumenge, 9 de desembre del 2012

Gràcies!


Estem contents de veure que aquest blog està arribant a molta gent: més de 2.800 visites en són moltes! Esperem que podrem continuar així i que, amb l'ajuda de tots, podrem seguir amb aquest projecte.

Us recordem que aquí podeu col·laborar amb nosaltres.

dijous, 6 de desembre del 2012

Gràcies a tots!!

Estem contents de tot el suport que anem rebent, la gent ens ajuda de la manera que pot, uns ens fan donacions, uns altres fan córrer les nostres xarxes... Hem trobat més gent com la Clara que ens dedica algunes paraules en el seu blog, com el cas d'en Jordi (http://bit.ly/SJoJ92). A tots i cada un de vosaltres, moltes gràcies. Estem segurs que:  Amb la teva ajuda, podrem!!